BOLETS DE LES GUILLERIES
Gràcies a la humitat de les muntanyes i a les condicions del terreny. Les Guilleries és un lloc privilegiat.
Agaricus essettei
Barret fins a 10 cm, convex. llis o lleugerament escamós a la vora del marge.
Làmines lliures de color rosa al principi fins a grises al final.
Presenta en anell a la part alta del peu amb forma de roda
dentada. Carn blanca al principi i al final groga o vermella.
Surt en boscos mixtos, sobre tot a les pinedes.
Apareix a la tardor.
Comestible, no gaire conegut
Agaricus langei
Barret gros (5-14 cm), molsut, convex, densament reco-
bert d'esquames fibroses brunes que li confereixen un color marró fosc.
El peu es buit per dins de color blanc tirant a rosat amb un
anell membranós blanc.
Viu a moltes pinedes de les Guilleries, de vegades en grups
nombrosos.
Es bon comestible no gaire conegut.
Agaricus silvaticus
Barret de 5 a10 cm, gairabé esfèric al principi i s'enten
més tard. Cutícula separable.seca, amb esquames fibroses
de color bru fosc o canyella.
Làmines lliures, denses. desiguals, al principi d'un bonic
color rosat i brunes de color de xocolata a la fi.
Carn compacta, blanca, que al tall passa aun color roig.
Comestible, no ha d'espentar pel color roig viu que pren.
Aleuria aurantia
CASSOLETA
Bolet fàcil de reconeixer pel seu esclatant color ataronjat
que el destaca del terra on sol viure, amb la típica forma
de cassoleta, de 3 a 8 cm de diàmetre.
Carn prima i trencadissa, surt en boscos amb sòls sorrencs,
a les clarianes, i també en el marges del camins forestals.
Comestible cru, per afegir a les amanides.
Amanita caesarea
Ou de reig
Bolet amb la típica fesomia de les amanites, amb un barret
hemisfèric, que s'obre i s'estén, assolint fins a 15 cm. de
diàmetre, d'un bell color taronja viu. A sota porta làmines
d'un bonic color groc de rovell d'ou. Peu groc, amb un anell
groc i membranós.
Surt, sobretot a les suredes, tambè a les rouredes i casta-
nyers, per sota dels 1000 metres d'altitud.
Comestible excel.lent, considerat el bolet de millor qualitat
gastronòmica. La seva tradició a la cuina ja ve de l'època
dels romans.
Es pot confondre amb el reig bord que té el barret de color
vermell, el peu i les làmines de color blanc.
hemisfèric, que s'obre i s'estén, assolint fins a 15 cm. de
diàmetre, d'un bell color taronja viu. A sota porta làmines
d'un bonic color groc de rovell d'ou. Peu groc, amb un anell
groc i membranós.
Surt, sobretot a les suredes, tambè a les rouredes i casta-
nyers, per sota dels 1000 metres d'altitud.
Comestible excel.lent, considerat el bolet de millor qualitat
gastronòmica. La seva tradició a la cuina ja ve de l'època
dels romans.
Es pot confondre amb el reig bord que té el barret de color
vermell, el peu i les làmines de color blanc.
Amanita citrina
Reig bord groc
Capell de 4 a 10 cm., hemisfèric quan comença a sortir
el bolet. Es desenvolupa de la forma típica de las amanites.
Les restes del vel general, esquinçades en estirar-se el
peu, queden retingudes sobre el capell en forma d'esqua-
mes irregulars blanques o brunenques, que destaquen
sobre el fons de color groc llimona.
Les làmines són blanques o groguenques, un xic irregulars.
Carn blanca, que grogueja sota la cutícula.
Surt a la tardor, en boscos mixtos i de caducifolis.
Comestible. Durant molt temps ha estat considerat tan
perillós com la farinera borda.
Amanita muscaria
Reig bord
El barret d'aquest bolet, que fa de 6 a 20 cm de diàmetre,
és de color roig viu, pigallat de berruges blanques.
Làmines lliures, blanques, fines i atapaïdes. Carn blanca i
peu blanc i llis.
Surt a la tardor i prefereix els boscos de fagedes i coníferes.
Es un bolet molt freqüent a les Guilleries. Bolet tòxic, que
provoca trastorns que es coneixen com " borratxera
muscarínica"
és de color roig viu, pigallat de berruges blanques.
Làmines lliures, blanques, fines i atapaïdes. Carn blanca i
peu blanc i llis.
Surt a la tardor i prefereix els boscos de fagedes i coníferes.
Es un bolet molt freqüent a les Guilleries. Bolet tòxic, que
provoca trastorns que es coneixen com " borratxera
muscarínica"
Amanita phalloides
Farinera borda
El barret fa de 5 a 12 cm de diàmetre, generalment de
color verd olivaci, pero a vegades més clar, grogos i fins
tot gairabé blanc. En temps humit es un xic viscós.
Es un bolet de tardor i molt abundant a les Guilleries.
Tòxic mortal, es el bolet que al nostre país és el causant
dels emmetzinaments més greus, mortals si no es cuiden
els malalts.
color verd olivaci, pero a vegades més clar, grogos i fins
tot gairabé blanc. En temps humit es un xic viscós.
Es un bolet de tardor i molt abundant a les Guilleries.
Tòxic mortal, es el bolet que al nostre país és el causant
dels emmetzinaments més greus, mortals si no es cuiden
els malalts.
Amanita pantherina
Pixacá
Barret de 4 a 12 cm de diàmetre, de color molt variable,
desde un bru clar a un bru xocolata,amb abundants res-
tes del vel fragmentaten esquames d'un blanc net.
Làmines blanques, lliures, fines i atapeïdes.
Surt a la tardor en boscos caducifolis, i mixtos , tambè
en el brucs.
Tòxic, ocasiona transtorns digestius.
desde un bru clar a un bru xocolata,amb abundants res-
tes del vel fragmentaten esquames d'un blanc net.
Làmines blanques, lliures, fines i atapeïdes.
Surt a la tardor en boscos caducifolis, i mixtos , tambè
en el brucs.
Tòxic, ocasiona transtorns digestius.
Amanita rubescens
Cua de cavall
Bolet de bella presència, com la majoria de les amanites,
amb una predominància de colors vermellencs que es ma-
nifesten tant en el capell com eñ peu.
El barret, esfèric en el bolets acabat de sortir, es va obrint
i estenent amb l'edat i pot arribar a mesurar de 5 a 15 cm.
Ben cuinat , és un bolet comestible. La confusió amb altres
amanites tóxiques podria ser greu.
Amanita spissa
Cua de cavall grossa
Bolet robust, amb un capell carnós de 7 a 15 cm. gris o bru,
amb berruges blanquinoses, amb làmines blanques i fines,
sostingut per un peu de 8 a 12 cm, blanquinós, escamós.
La carn blanca i compacta. Surt en boscs de tota mena
però és més comú en el planifolis.
Comestible poc apreciat.
Albatrellus pes-caprae
Sabatera
Barret de 6 a 15 cm de diàmetre, al principi convex, des-
prés aplanat, de marge irregular, sovint com dividit en
dos, de contorn lobulat, i color bru fosc, recobert de peti-
tes esquames tambè brunes. El peu és gruixut i curt, més
fosc a la base. Els porus son blanquinosos.
La carn és compacta, d'olor suau i gust agradable.
Apareix sobre tot a les fagedes.
És un bon comestible i molt apreciat a les Guilleries.
Boletus aereus
Siureny
Barret de 6 a 20 cm, hemisfèric, eixut vellutat i molt
carnós , de color bru bronzejat. Porus blanquinosos
tirant a groguencs, carn ferma, blanca amb olor agardable.
Peu obès en els exemplars joves.
Comestible excel.lent. Es pot fer servir i es pot guardar sec
com altres surenys.
Boletus albidus
Es molt semblant al Boletus calopus, però sense el color
vermell. Tè les mateixes caracteristiques, color clar del
barret. Tendencia a agafar el color blau quan es talla.
No comestible. Surt a la tardor sota els caducifolis.
Boletus calopus
Barret de 5 a 2o cm. de diàmetre, al principi hemisfèric, al madurar convex. És carnós, la cutícula al principi es blanca,
després color ocre-gris.
El peu es robust, groc a la part superior i vermell púrpura,
la resta.
La carn es groga, al tallar-la agafa un color blau.
Surt a la tardor sota els planifolis.
No és comestible, el seu gust és amarg.
Boletus edulis
Siureny
Barret de 8 a 20 cm, hemisfèric al principi i convex o
gairabè pla al final. De color variable, blanquinós, beix
clar o canyella.
Porus blancs que amb l'edat passen a verd olivaci, carn
blanca amb suau gust de nous. Peu blanc i en els exem-
plars joves pot ser més gruixut que el barret.
Comestible excel.lent. Es pot assecar tallat a llesques.
Boletus erythoropus
Barret de 6 a 20 cm de diàmetre,hemisfèric, que aviat
passa a convex i acaba aplanat, amb la cutìcula eixuta i
vellutada un xic viscosa en temps humit, de color bru rogenc
que es taca de vermell fosc i negre en les ferides.
Porus de color groc olivaci al principi, després passen a
roig taronja , que blavegen quan es tallen. Carn compacta
de color groc llimona que passa a blau verdós en conctate amb l'aire i de gust dolç.
Comestible de bona qualitat, però és molt rebutjat perquè
es fixen només en el seu aspecte.
Boletus impolitus
De forma senblant al siureny, el barret (5-20 cm) és brunenc.
El peu te color grogenc i es granulós. Se' l pot trobar a les
suredes, a principi de tardor. Es un bon comestible, però
poc recol.lectat.
El peu te color grogenc i es granulós. Se' l pot trobar a les
suredes, a principi de tardor. Es un bon comestible, però
poc recol.lectat.
Boletus aestivalis
Siureny
Bolet amb un barret que pot fer fins a 20 cm de diàmetre,
de to bru o avellana, sostingut per un peu robust que pot
fer fins a 20 cm. Carn blanca, tova i esponjosa.
Surt ja a mig estiu i cap a la tardor, en boscos caducifolis.
Bon comestible, convé collir els exemplars joves.
de to bru o avellana, sostingut per un peu robust que pot
fer fins a 20 cm. Carn blanca, tova i esponjosa.
Surt ja a mig estiu i cap a la tardor, en boscos caducifolis.
Bon comestible, convé collir els exemplars joves.
Boletus satanàs
Matagent
El barret d'aquest bolet pot arribar a fer 30 cm de dia-
metre, es tracta d'una espècie de mida espectacular i
poc freqüent. El barret és molsut, d'un color blanc brut
o grisenc. Peu curt i obès, grogós, vermell per zones.
Carn blanca o grogosa que blaveja an contacte amb
l'aire i de olor fètida.
Surt desde l'estiu a la tardor a les clarianes i als marges.
Metzinós, produeix transtors gastrointestinals.
metre, es tracta d'una espècie de mida espectacular i
poc freqüent. El barret és molsut, d'un color blanc brut
o grisenc. Peu curt i obès, grogós, vermell per zones.
Carn blanca o grogosa que blaveja an contacte amb
l'aire i de olor fètida.
Surt desde l'estiu a la tardor a les clarianes i als marges.
Metzinós, produeix transtors gastrointestinals.
Cantharellus lutescens
Rossinyol de pi
Aquest bolet,amb forma d'embut i de carn minsa i elàstica,
va agafant delicadament un bonic color groc ataronjat a la
part inferior del barret i a tot el peu, d'on li ve el nom.
El barret arriba a fer 6 cm de diàmetre.
Per la part superior és de color bru tabac. El peu és llarg,
llis, a vegades aixafat, d'un groc ataronjat.
Surt a les pinedes, en grups molt nombrosos.
Excel.lent comestible. S'asseca amb facilitat i es pot con-
servar sec durant molt temps.
Clathrus ruber
Gita de bruixa
De jove es presenta en forma d'ou de color blanc, de mida
d'un ou de gallina.
Quan madura , s'esquinça la coberta, de consistència gela-
tinosa i apareix una estructura vermella, en forma de reixa,
que pot tenir fins a 8 cm d'alçària.
Els insectes , sobre tot les mosques, atretes per aquesta
pudor s'empastifen amb la gleva i s'enduen les espores.
No comestibel i rebutjable tant per la pudor com per la
seva consistència.
Cantharellus cibarius
Rossinyol
Bolet de mida i forma variables, amb un barret irregular
que pot fer de 3 a 8 cm de diàmetre, convex al principi i
en forma d'embut a la fi, d'un bell color groc de rovell d'ou.
El peu forma un sol cos amb el barret.
Té una carn compacta i dura, grogosa d'olor de fruita i gust
dolç. Mai no es corca.
Apareix des de l'estiu, després de les plujes fortes i durant
tota la tardor, en boscos caducifolis, sovint formant erols.
A les Guilleries es troba sobre tot als castanyers i alzines.
Comestible molt apreciat
Clavaria pistillari
Fructificació en forma de porra o de mà de morter
de 5 a 20 cm. d'alçària i de 2 a 5 cm de gruix.
Carn eponjosa, blanca que es torna de color bru violaci
quan es talla, amb olor dèbil i gust amarg.
Surt en boscos caducifolis, sobre tot fagedes i rouredes,
a la tardor.
Sense interès culinari.
Clytocibe odora
Bolet més aviat petit, de barret 3-6 cm., poc carnós,
primer convex, després una mica deprimit, d'un bo-
nic color verd blau.
Les làmines són poc atapeïdes, decurrents sobre el peu,
El peu és cilindric de color semblant al barret.
Tot el bolet desprén una forta olor a anís o fonoll.
És un bolet comestible, però a causa de la seva forta
olor és preferible barrejar-lo amb altres bolets.
Es una especie habitual a les pinedes.
Clitocybe costata
candaleta
Barret en forma d'embut en els exemplars adults,
de color ocre i tacte sedós. El peu esvelt i fibrós.
La carn es blanquinosa i té un olor agradable.
És molt comú a les suredes i pinedes durant la
tardor.
És comestible, però no es recol.l.ecta.
Coprinus comatus
Barret blanc, esquamós, gairebé cilindric i totalment
aplicat al peu quan el bolet és jove. El marge del ba-
rret se separa del peu al crèixer, agafant forma de
campana. Les làmines són blanques al principi,des
près rosades i finalment negres. El peu es buit,blanc
amb un anell fràgil.
És un bolet que apareix en el marges de camins i llocs
herbosos, durant la tardor.
És bon comestible, però s'ha de consumir quan és jove
Cortinarius elegantissimus
És un bolet convex, finalment irregularment estés,
de color groguenc fort,amb el centre vermell brunenc
ferruginós. Làmines groc verdoses, primer, finalment
brunes. Peu cilíndric ,bulbós a la base, gruixut i fibri-
l.lós. És troba en suredes i boscos mixtos.
Sense interés culinari.
Cortinaris orellanus
Barret de 3 a 7 cm.,convex i acampanat i després
estès, gairabè sempre amb un petit umbó central.
Cutícula separable, seca, vellutada, d'una coloració
que va de roig ataronjat a bru coure.
Làmines un xic decurrents ,gruixudes i separades
amb un color ataronjat tirant a ferruginós.
Surt en boscos d'alzines i sureres, roures i castanyers.
Metzinós mortal.Ha ocasionat la mort a moltes persones.
Craterellus cornucopioides
Trompeta de la mort
En aquest bolet es fa difícil distinguir un barret i un peu.
Es pot descriure com una mena de paperina amb la vora
ondulada , feta d'una mena de làmina de carn prima, de
color gris brunenc o gris fosc, a vegades gairabé negra.
Carn elàstica, coriàcia, molt prima, olorosa, de color gris
fosc. Surt desde l'estiu fins a la tardor en boscos de planifolis.
Bon comestible si es deixa coure molta estona.
Es pot assecar i moldre.
Cyathus striatus
Viu formant grupets sobre restes de fusta en descom-
posició de planifolis, a l'estiu i a la tardor.
Fructificació en forma de trompeta dreta, d'un gris clar.
Sense interès culinari.
Entoloma sinuatum
Barret de 5 a 15 cm., carnós, hemisfèric de jovei a la
fi aplanat.Làmines lliures , grogues, primer pàl.lides
després d'un groc crema i rosades a la fi. Carn blanca,
compacta i més prima al marge.
Surt en boscos de rouredes.
Bolet tòxic.
Exidia glandulosa
Geastrum sessile
Estrelleta
Les estrelletes són gasteromicets, en alguns aspectes
molt semblants als pets de llop, que són constituits per
dues o més cobertes, una d'interna, que conté la gleva
que acabarà convertint-se en una massa d'espores i
una altra externa de protecció.
Aquesta capa externa s'esberla quan el bolet creix i s'o-
bre en forma d'estrella.
Surt a la tardor en boscos diversos.
Sense valor culinari.
Grifola frondosa
Girgola de castanyer
D'un peu robust, com si fos una soca, surten nombroses
branques, al capdemunt de les quals apareix un barret
en forma de ventall amb la vora sinuosa, d'un color bru
grisenc per sobre i tapissat de porus de color blanc per sota.
Tot plegat, el carpòrof pot arribar a fer uns 40 cm d'amplada.
Carn fibrosa i fràgil, blanca, Olor aromàtic intens i gust
agradable.
Surt a la tardor al voltant o al damunt de troncs i soques de
planifolis.
Comestible quan es molt jove, molt apreciat a les Guilleries.
Ganoderma lucidum
Pipa
Aquest bolet pren formes molt diverses i sobre tot el peu,
que es excèntric, pot ser tant aviat llarg i recargolat com curt
i boterut, o desaperèixer gairabé del tot. Malgrat tot, és un
bolet inconfusible pel color vermell del seu capell, gairabé
circular, amb solcs concèntrics de color caoba i marge clar,
grogós o fins i tot blanc, recobert d'una mena de crosta dura
i brillant que sembla envernissada.
La carn, grogosa i esponjosa, sembla de suro i acaba endu-
rintse. Viu sobre troncs i soques, tant de planifolis com de coníferes.Surt a l'estiu i a la tardor.
Totalment immenjable, degut a la consistència suberosa
de la seva carn.
Pot servir d'element ornamental per la seva forma original
i els seus colors vius.
Hebeloma edurum
carlet de pi
.
Helvella crispa
Orella de gat
.
Higrocibe conica
.
Higrocibe coccinea
Barret atípic constituit per uns rebrecs lobulats disposats
de manera que recorden una sella de muntar. La cara superior es grisa o ocràcia i la resta blanca.
Carn blanca, trencadissa, sense olor ni gust apreciables.
Peu blanquinós, buit, cilindric, un xic engruixit cap a la base,
irregularment solcat de dalt a baix.
Apareix en boscos de planifolis i mixts, però sovint a les vo-
res dels camins o enmig de l`herba.D'agost a novembre.
Comestible però poc apreciat, la seva carn és molt minsa.
Hygrophoropsis aurantiaca
Barret de mida mitjana( 3-8 cm), hemisfèric, amb el mar-
ge involut, de color bru més fosc al centre.
La cutícula és llefiscosa i el mucílag és de color bru i oliva.
Les làmines són blanques i la carn tambè és blanca i es
podreix fàcilment.
És una espècie molt abundant en els alzinars i suredes.
Bon comestible però de qualitat inferior a la llenega negra.
Hydnum rufesscens
.
Hygrophorus persoonii
mocosa
Té un capell gros i molsut, globulós al principi. La cutícula
que el cobreix és de color bru rogenc o bru grogós i s'es-
quinça, deixant metxes de fibres fosques que destaquen
sobre el fons de color crema.
Com tots els bolets d'aquest grup, les làmines són rosades
en el bolet jove, s'enfosqueixen i acaben de color xocolata.
El peu és alt, de 9 a 15 cm, gruixut i un xic corbat.
Porta un anell ample, blanc, a vegades tacat de groc.
La carn es ferma, blanca,
Surt des del començament de la tardor fins ben entrat
l'hivern a la pinedes velles.
Bon comestible, no gaire conegut a les Guilleries.
Hygrophorus russula
Carlet
Barret carnós i massís de 5 a 10 cm. de diàmetre, hemis-
fèric de jove, convex sovint irregular de vell.
El color és molt característic; sobre un fons blanc està tacat
de púrpura i rosa d'una forma irregular, com si s'hagués
ruixat amb vi negre.
Carn blanca o lleugerament rosada. Té el peu dur, fort,
robust i blanquinós.
És un típic bolet de tardor d'aparició més aviat tardana
que surt sobretot, als alzinars i a las rouredes.
Comestible no gaire estimat en certs llocs, en canvi
a les Guilleries és dels més apreciats.
Hydnum repandum
LLengua de bou
Barret irregular i abonyegat de 6 a 12 cm de diàmetre,
carnós, compacte, sec i dur, de tacte vellutat, d'un color
groc clar que estaca fàcilment de tons bruns quan se'l
masega. Peu gruixut, generalment curt i irregular.
La carn blanquinosa i fràgil, no és fibrosa sinó que
s'engruna fàcilment entre el dits.
Surt des de final d'estiu fins a l'entrada de l'hivern
preferentment en boscos caducifolis.
Comestible apreciat en algunes contrades. Es força
acceptable barrejat amb altres bolets.
Laccaria laccata
Barret de 2 a 3 cm. de diàmetre, hemisfèric al comança-
ment, aplanat després i deprimit a la fi, amb el matge
irregularment dentat. Cutícula llisa, d'un color taronja
brunenc i beix en temps sec. Làmines gruixudes i sapara-
des. Carn prima, rosada i el peu elàtic del mateix color del
barret.
En quansevol mena de bosc, sovint entre les agulles caigu-
des dels pins i a les vores dels camins a la tardor.
Es considera comestible, però no s'hi ha de comptar a cau-
sa de la seva carn minsa i insípida.
Lactarius atlanticus
Barrer de 2 a 8 cm. de diàmetre, convex al principi i apla-
nat a la fi, amb marge aprimat i ondulat. Cútícula seca i
suaument rugosa. Làmines primes i carn escassa però
ferma de color crema . més fosca a la base del peu intensa.
Peu a vegades irregular i bonyegut.
Molt comú als alzinars i a les suredes, al final de l'estiu i du-
rant tota la tardor.
Lactarius chrysorheus
LLeterola
És un dels bolets més abundants al nostre país, a la regió
mediterrània i a l'estatge montà.
Barret de 4 a 10 cm de diàmetre, convex, aviat aplanat.
Làmines primes, denses, de color crema al principi i
rogenques al final. Carn tova, blanquinosa, làtex abundant,
blanc, que a l'aire pren ràpidament un color groc sofre molt
amarg.
Sense interès culinari pel seu gust picant.
Lactarius circellatus
Lactarius zonarius
Enganya pastors
Barret (5-12 cm) de color taronja molt clar, gairabé
grogenc, primer convex, ràpidament pla i amb forma
d'embut. Las làmines són molt lleugerament decurrents,
de color crema, al trencar-les deixen anar una llet de
color blanc, molt picant. Carn blanca, amb el temps rosada.
Apareix a les suredes i alzinars, tambè en boscos mixtos
durant la tardor (octubre-desembre).
A rebutjar, a causa del seu gust picant.
Lactarius deliciosus
Pinenca
Bolet molt bonic, constituit per un barret i un peu d'una
sola peça de carn compacta i dura, d'un bell color vermellós
ataronjat a vegades tacat de verd, amb rotllanes concèn-
triques mes clares. Els bolets joves tenen un barret convex,
tancat, amb el marge enrotllat, que es va obrint amb la edat,
i acaba en forma d'embut.
Làmines fines, atapeïdes i decurrents; si es freguen amb
l'ungla, en regalimen unes gotes de làtex de color taronja.
Carn blanquinosa, la més interna i ataronjada la més exter-
na, d'olor agradable .
És un bolet que fa micorrizes amb els pins i altres coníferes.
Comestible excel.lent per fer a la brasa o al forn.
És el bolet més buscat i amb més tradició culinària al nostre
país. És el primer bolet que vaig coneixer.
Lactarius rugatus
LLeterola
Barret de 4 a 12 cm. de diàmetre, convex, desprès aplanat
i a la fi en forma d'embut, amb el marge aviat estès i lobu-
lat . Cutícula eixuta, finament vellutada, rugosa, amb nom-
brosos rebrecs, d'un color roig rajola molt uniforme.
Làmines gruixudes, separades de color ataronjat pàl.lid.
Carn compacta i esmicoladissa, blanquinosa. Làtex que
flueix abundamnet només tocant las làmines.
Preferentment viu als alzinars, sovint sota les estepes a
l'estiu i la tardor.
Comestible més o menys apreciat segons les comarques.
A les Guilleries i al Montseny es bastant apreciat.
Lactarius sanguifluus
Rovelló
Barret de 4 a 15 cm de diàmetre,convex i umbilicat,
després aplanat i a la fi en forma d'embut, amb el mar-
ge irregular, lobulat, i cargolat durant molt temps.
Cutícula seca, untuosa en temps humit, de color molt
variable d'ocre pàl.lid a roig vinós, ataronjat o de
color de rajola, amb zones més fosques en forma de
taques disposades concèntricament, a vegades tacat
de color verd.
Carn dura de color blanquinós, gairabé immutable,
llevat de les zones properes a la superficie, que forma
un rivet de color vermellós intens amb olor agradable.
Làtex de color roig o vinós que no canvia de color.
Espècie meditarrània,viu associat de l'estatge montà
i terra baixa, defuig el fred de l'alta muntanya.
Comestible de primera qualitat.
Leccinum lepidum
Estepereny
Bolet amb aspecte de siureny, amb barret de 4 a 15 cm,
carnós, hemisfèric de color bru-griguemc no massa fosc.
Tubs llargs, de color groc. Peu més estilitzat que el del
siureny, atenuat a la base, groguenc i fibrós, no reticulat.
La carn lleugerament groguenca, s'acoloriex amb tonalitats
rosades i finalment negroses al tallar-lo.
Es abundant a las suredes, alzinars i boscos mixtos.
És comestible, però de qualitat molt inferior als siurenys.
Lepista nuda
Lycoperdon perlatum
Pet de llop
Bolet en forma de pera de 2 a 5 cm. de color blanc de
jove, marronós quan es madur, cobert de petits agullons
cònics. El seu interior conté la gleba, lloc on es formen
les espores. Quan aquestes han madurat el pet de monja
s'obre per un forat situat al capdemunt i les espores es
lliberen.
És un bolet molt abundant a tota mena de boscos.
Apareix durant tot l'any si les condicions d'humitat són
bones.
És comestible quan és molt jove, però és molt poc apre-
ciat.
Lyophyllum decastes
Gírgola de bruc
Barret de 4-8 cm de diàmetre, convex i aplanat amb
l'edat, generalment amb un umbò central. Cúticula
brillant quan està sec, fàcilment separable si està humit.
Làmines estretes, fines, denses i blanques.
Carn prima a la vora i gruixuda cap el centre, elàstica,
blanca, sense olor ni gust apreciables.
Viu en boscos de tota mena, a terra, a prop de soques
de troncs tallats. Surt a la tardor.
Comestible bastant apreciable. No gaire conegut a les
Guilleries.
Macrolepiota procera
Paloma
Barret molt gran (10-25 cm), primer hemisfèric, després
pla, de color marró o marró-grisaci, amb esquames i fi-
bres de tonalitat més fosca. Les làmines estan separades
del peu i son blanquinoses, bru-rosaci amb la edat,fragils.
El peu és molt llarg , cilíndric, molt fibrós, buit, de color
semblant al barret. L'anell es gran, mòbil. Carn blanca
o lleugerament rosada.
És una espècie molt comuna a tot arreu, boscos, marges
de camins, afinals d'estiu i durant la tardor.
És un bon comestible.
Marasmius oreades
cama-sec
Bolet de talla petita, amb el barret de 2 a 6 cm, en forma
de campana al principi però que aviat s'obre i s'aplana.
Superficie d'un color groc ocraci fosc a canyella, més
fosc en temps humit. La seva carn blanquinosa és dolça
i desprèn una olor suau i agradable.
Viu sobre tot entre l'herba dels prats en grups nombro-
sos, sovint formant erols. Es troba a la primavera i fins
i tot a l'estiu, en llocs frescals.
Excel.llent comestible, s'asseca fàcilment i pot guardar-se
indefinidament per ser comsumit fora de temporada.
Mycena pura
Barret de 2 a 6 cm de diàmetre, en forma de campana
quan el bolet surt, de seguida s'aplana i forma un petit
umbó central amb una zona deprimida, blanquinós, d'un
blau cel o lila o rosat, que és transalúcid i estriat.
Làmines amples, separades, d'un color més clar que el
barret. Carn prima, grisenca o lilàcia.
Surt en els boscs de planifolis i de coníferes,entre les
agulles de pi caigudes i la fullaraca. De l'estiu a la tardor.
Es considera un bolet tòxic.
Morchella rotunda
Múrgula
Barret de 6 a 10 cm de diàmetre, de color palla enrossida,
tambè de color gris brunenc, buit, constituït per una
sèrie d' alvèols, arrodonits o poligonals, com diminutes
cassoletes, a la superfície dels quals es troba la part
fèrtil del bolet.
La carn blanquinosa, fràgil i molt minsa, sense olor.
Peu buit, blanquinós, una mica engruixit a la base.
Hi ha diverses espècies pròximes i dificils de destriar,
però totes les múrgules són comestibles excel.lents.
Aparèix en llocs molt diversos a la primavera, però
sobre tot en llocs oberts, boscos aclarits o cremats,
preferentment sota verns , oms i freixes.
Paxillus involutus
Barret de 6 a 10 cm, en forma de embut, més aplanat
quan és vell. Làmines primes i nombroses i molt denses
de color crema. Carn d'un color groc clar que amb l'edat s'enfosqueix. Peu relativament curt.
Apareix en boscs de tota mena sobre tot en indrets herbosos.
Bolet metzinos i completament rebutjable.
Phallus impudicus
Ou del diable
Fructificació desenvolupada arran de terra, en forma d'ou
de 3 a 6 cm d'alçària.
El peu quan l'exoperidi s'esquinça per la part superior
emergeix fins a formar un peu columnar esponjós, blanc de
fins a 20 cm. d'alçària, amb la gleba enganxada al capdemunt.
El bolet adult és quan rep la visita de la mosques, que atre-
tes per la pudor de carn en descomposició es posen sobre
la gleba i se l'enduen.
Sense valor culinari.
Ramaria aurea
Peu de rata
Fructificació en forma de corall, de 8 a 15 cm d'amplada
i fins a 12 cm. d'alçària, formada a partir d'una base fer-
ma, de fins a uns 2 cm de gruix.
Tot el bolet es de un color groc daurat, més pàl.lid a baix
i més fosc en les ramificacions, que acaben en dues dents
d'un groc més intens o ataronjat.
Carn consistent, blanca, amb olor suau i gust dolç.
Comestible de jove.
Apareix en boscs caducifolis, però també de coníferes,
al final de l'estiu i a la tardor.
Ramaria botrytis
Peu de rata
Fructificació en forma de corall o de coliflor.Neix d'una
base ampla, de 2 a 5 cm, blanca de la qual surten rami-
ficacions secundàries que, al seu torn, es ramifiquen
en altres de més fines, curtes acabades en puntetes a-
gudes de color rosa vinós o salmó
Carn molt compacta però trencadissa, blanca amb olor
agradable i gust dolç.
Viu en boscs de coníferes, sobre tot de pi roig i en boscs
caducifolis, preferentment alzinars i fagedes. Surt a
la tardor.
És un dels peus de rata de mes qualitat.
Russula aurea
Barret de 4 a 10 cm de diàmetre, globulós, després apla-
nat. Cutícula una mica viscosa de coloracció molt variable,
vermell rajola un xic decolorat cap el marge.
Làmines separades de color crema. Carn ferma, flonja
en el exemplars vells i amb olor inapreciable i gust suau.
Peu cilíndric de color blanc tenyit de groc llimona.
Comestible de bona qualitat.
Apareix preferentment en boscs de planifolis, de la prima-
vera a la tardor.
Comestible de bona qualitat.
Russula amoenicolor
Russula cyanoxantha
LLora
Barret de 5 a 15 cm de diàmetre, carnós i ferm, arrodonit
al principi, però aviat s'obre i pren forma de plat. Cutícula
de coloració molt variable, generalment d'un blau violaci.
Làmines denses flexibles i blanquinoses.
Carn blanca sensen olor apreciable i gust sua d'avellana.
Peu cilíndric, blanc tacat de bru o de violeta.
Comestible de bona qualitat; es una de les llores més
apreciades.
Viu en boscs de planifolis, però tambè a les pinedes de terra
baixa.
Russula delica
Russula fragilis
Russula virescens
LLora verda
Barret de 5 a 15 cm de diàmetre, gairabé globulós al prin-
cipi, després aplanat i una mica deprimit, amb el marge
aguti llis.Cutícula separable fins a la meitat del barret, de
color verd blavós, més o menys descolorit.
Làmines lliures, blanques anb reflexos rosats .
Carn blanca, amb olor suau poc apreciable i agradable, i
gust dolç.
Peu cilíndric, compacte i rabust, sovint irregular.
Viu en boscos de planifolis de terra baixa i de l'estatge
montà al final de l'estiu i a la tardor.
Comestible de bona qualitat, és una de las millors llores.
Russula sanguinea
Barret de 5 a 10 cm. de diàmetre, convex, que després
s'esten i pren forma de plat.
Cutícula separable només a prop del marge de color púr-
pura ennegrit en el centre i vermell o carmí cap el ,marge
Làmines fines i bastant denses.
Carn ferma, blanca i peu cilíndric.
Comestible bastant acceptable
Bastant comú en el boscos de coníferes.
Sarcodon cyrneus
sabatera borda
Sarcodon imbricatus
Sabatera d'escames
Bolet que pot assolir una bona talla, amb un barret
de fins a 25 cm de diàmetre quan s'esten del tot,
de color gris fosc o bru, revestit de grosses esqua-
mes de color més fosc, disposades de rotllanes con-
cèntriques,sobreposades les unes a les altres com
les teules d'una teulada. A sota porta agulletes de
color gris cendra, bastant llarges i decurrents pel
peu. Carn ferma blanquinosa, que s'enfosqueix amb
els temps, d'olor gens agradable i gust amargant.
Es un bolet de tardor que sur a lesw pinedes.
El bolet adult es inmenjable, però els exemplars
joves es poden tallar en llesques, deixar-les asse-
car i moldre-les.
Suillus collinitus
Barret convex, de color marró, amb cutícula llefiscosa
en temps humit. Els tubs són curts, primer groguencs,
després groc-verdosos. El peu és groc, més brunenc cap
a la base. El miceli té color rosat i la carn lleugerament
groga. La carn és esponjosa, groguenca amb olor i gust
agradables. Apareix a les pinedes de pi blanc cap a finals
de tardor.
És un bon comestible, però poc recol.lectat.
Suillus luteus
Barret de 4 a 10 cm, hemisfèric de jove, després s'obre
i pren una forma convexa, amb cutícula separable, molt
viscós en temps humit i sedós en temps sec. Porus de groc
llimona a groc sofre. Carn grogosa, gruixuda i ferma, amb
bon olor i de gust agradable.
Apareix a les pinedes, sobre tot de pi roig, a la tardor
i al principi de l'hivern.
Comestible. Convé consumir els exemplar joves.
Suillus variegatus
Barret de 8 a 15 cm, hemisfeèric amb marge involut, de
jove i aplanat a la fi, amb cutícula densament tomentosa,
de color groc brunenc a un color torrat en els exemplars
adults. Porus desiguals. més o meyns arrodonits, d'un
groc olivaci. Carn grogosa que blaveja una mica si es talla.
Comestible de molt poca qualitat
Apareix en pinedes fresques, sobre tot de pi roig.
Surt durant la tardor.
Strobilomyces strobilaceus
Tremella mesenterica
.
Tricholoma terreum
Negrito
Barret de 3 a 8 cm, en forma de campana de jove, després
convex o aplanat i sovint ondulat.
Les làmines amples i separades, escotades, grisenques o d'un
color brut. Carn blanca , ferma però molt prima i per tant
trencadissa, sense olor ni gusta apreciables.
És una espècie pròpia de les pinedes on hi apareix de forma abundant a finals de tardor (novembre-desembre).
És molt bon comestible, molt apreciat a les Guilleries, on
forma part de la cuina tradicional (sopes-i guisats).
Tricholoma acerbum
Barret (5-11 cm) hemisfèric o aplanat, carnós, sec, de color
groc ocraci, més fosc al centre, amb marge involut i vellutat.
Las làmines són quasi lliures, de color crema clar i es
taquen de bru.vermellós al tocar-les.
La carn és sólida blanca, poc olorosa una mica picant.
Apareix a les suredes, alzinars i boscos mixtos.
És un comestible mediocre.
tricholoma caligatum
Xerocomus rubellus
